La llibertat és un concepte fonamental en la vida humana, controvertit i sovint malentés. Tradicionalment, s’ha associat a la capacitat de fer el que desitgem sense limitacions, com si cada acció individual no tinguera impacte més enllà d’un mateix. Però aquesta visió individualista resulta inadequada davant la magnitud de la crisi climàtica que vivim. La llibertat, en temps d’emergència climàtica, ha de redefinir-se: no com un dret absolut i aïllat, sinó com una responsabilitat compartida, una capacitat conscient d’actuar en benefici del col·lectiu.

Entendre la llibertat com un acte de responsabilitat compartida significa reconéixer que no vivim desconnectats dels altres. Les nostres decisions, per xicotetes que pareguen, tenen un impacte en el benestar col·lectiu. Aquesta visió ens porta a la noció de llibertat com a capacitat de renúncia: no com un sacrifici, sinó com una tria conscient, orientada a garantir una vida digna per a totes les persones.

La responsabilitat col·lectiva

Noam Chomsky, una de les veus més lúcides del nostre temps, ens recorda que la llibertat autèntica no pot existir en una societat que ignore les desigualtats o els límits imposats per la realitat. Per a ell, la llibertat va indissolublement unida a la responsabilitat col·lectiva. En el context de la crisi climàtica, això implica que aquells que concentren més poder i recursos no poden desentendre’s del seu impacte.

Chomsky ha estat especialment crític amb els sistemes econòmics que prioritzen el benefici immediat sobre el bé comú. El capitalisme descontrolat, segons ell, és un dels motors del desastre ecològic actual. Per tant, la llibertat no pot ser un privilegi per a uns quants, sinó una eina per assegurar que totes les persones, presents i futures, tinguen la possibilitat d’actuar i prosperar.

El valor de viure amb menys

José Luis Sampedro ens convida a repensar el progrés i la llibertat des d’una perspectiva qualitativa. Segons Sampedro, viure millor no consisteix a tindre més, sinó a ser més; no és acumular, sinó saber renunciar al que no és essencial per donar valor al que realment importa. Aquesta visió és especialment rellevant en temps de crisi climàtica, quan l’excés de consum i l’explotació desmesurada dels recursos naturals amenacen el futur de la humanitat.

Per a Sampedro, la renúncia no és un acte de pèrdua, sinó de creixement. Triar viure amb menys no significa empobrir-se, sinó alliberar-se del que és superflu per centrar-se en l’essencial. Aquesta idea encaixa perfectament amb els desafiaments climàtics actuals: com podem viure millor amb menys? Com podem gaudir del que tenim sense depredar els recursos dels quals depenem?

La transició ecosocial

Maristella Svampa, sociòloga i pensadora argentina, aporta una perspectiva del sud global que és fonamental per entendre la crisi climàtica des d’una òptica de justícia social. Svampa denuncia el model extractivista que ha dominat moltes economies, basant-se en l’explotació sense mesura de recursos naturals per satisfer la demanda de les regions més riques. Per a ella, la llibertat no pot ser monopolitzada pels qui consumeixen més, sinó que ha d’implicar un compromís amb la sostenibilitat i la justícia ambiental.

La seua proposta de «transició ecosocial» combina l’abandonament de models destructius amb la construcció d’alternatives centrades en la vida i la comunitat. Aquesta visió no només inclou innovació tecnològica, sinó també canvis profunds en la cultura i la política. La llibertat, en aquest context, és una elecció col·lectiva i ètica, basada en el respecte mutu i en l’objectiu de garantir la supervivència de tots els éssers vius.

Svampa ens recorda que la llibertat sense responsabilitat és una il·lusió que perpetua desigualtats i agreuja problemes globals. En temps d’emergència climàtica, la llibertat ha d’anar més enllà de l’individu per convertir-se en una pràctica col·lectiva.

Llibertat i democràcia, la perspectiva comunitària

No podem concebre la llibertat com una experiència purament individual en un món interconnectat. La llibertat només té sentit si es basa en la col·lectivitat, si reconeixem que les nostres accions afecten els altres. Aquesta llibertat col·lectiva no pot prosperar en l’aïllament ni en l’autoritarisme; necessita una democràcia activa i participativa, on totes les persones tinguen veu i les decisions es prenguen des del diàleg i el consens.

Hannah Arendt va defensar que la llibertat només pot existir en un espai públic compartit, on les persones actuen juntes per donar forma al món. En el context climàtic, això significa que les solucions no poden ser imposades des de dalt, sinó que han de sorgir de la participació ciutadana i del compromís comunitari. És essencial escoltar totes les veus, especialment les de les persones més afectades per la crisi climàtica.

Renunciar als models de vida insostenibles no és un retrocés, sinó una oportunitat per construir una societat més justa i innovadora. Quan deixem enrere la dependència dels combustibles fòssils o reduïm el consum excessiu, estem obrint la porta a noves formes de viure i treballar.

La innovació tecnològica, com l’energia renovable, l’economia circular i els sistemes de mobilitat sostenible, és un exemple de com la renúncia pot ser una font de progrés. Però aquesta transformació no pot limitar-se a la tecnologia; ha de ser també cultural. Hem de redefinir el que significa prosperar, posant en primer pla la salut, les relacions humanes i el respecte pel medi ambient.

La llibertat sostenible

La llibertat, tal com la concebien Chomsky, Sampedro, Svampa i Arendt, és un acte de compromís. És la capacitat d’actuar amb consciència, reconeixent les conseqüències de les nostres accions i assumint responsabilitats cap als altres. En temps d’emergència climàtica, aquesta llibertat ha de ser exercida de manera col·lectiva, en el marc d’una democràcia robusta i participativa.

La llibertat sostenible no és una imposició ni una renúncia forçada. És una tria conscient de viure en harmonia amb els nostres valors i amb les necessitats de la societat. És una llibertat que respecta els límits del món i els drets de totes les persones.

Com a societat, tenim l’oportunitat d’exercir aquesta llibertat d’una manera que garantisca un futur just i equitatiu. Aquest és el sentit profund de la llibertat: cuidar-nos els uns als altres i cuidar el món que compartim. Un món on, com deia Sampedro, el progrés no es mesura per la quantitat de coses que posseïm, sinó per la qualitat de la vida que construïm junts.