Històries de resistència: dones en la intersecció del gènere i el canvi climàtic

Ashanti: la lluita contra la sequera a l’Àfrica subsahariana

Ashanti viu en una aldea de l’Àfrica subsahariana, on l’aigua té més valor que l’or. Cada matí, abans que asome el sol implacable, camina més de 10 quilòmetres per recollir aigua d’un pou que cada vegada s’asseca més ràpidament. Les terres que abans cultivava per alimentar la seua família ara són camps ressecs on creix sols alguna cosa més que la desesperació.

Malgrat aquestes dificultats, Ashanti no es rendeix. Juntament amb altres dones de la seua comunitat, ha impulsat un projecte de captació d’aigua de pluja i cultius adaptats a condicions extremes de sequera. Aquest coneixement, fruit d’anys d’observació i d’un profund respecte pel seu entorn, està plenament alineat amb les tècniques i innovacions desenvolupades per centres tecnològics i universitats d’arreu del món. Quan tècnics d’una ONG van introduir noves tecnologies agrícoles, Ashanti no sols les va rebre amb entusiasme, sinó que va ser la primera a adaptar-les a les necessitats concretes del seu poble. «Quan lluitem pel nostre futur, lluitem també pel futur del nostre territori i dels nostres fills», afirma amb convicció, mentre canta històries de resistència per inspirar altres dones.

María Eugenia: la defensa dels boscos a l’Amèrica Llatina

María Eugenia viu en una regió amazònica profundament amenaçada per la desforestació. Per a ella, el bosc no és només un espai natural, sinó una llar viva, essencial per a la supervivència del planeta. «Quan talen un arbre, no només perdem fusta: perdem oxigen, fauna i part de la nostra identitat», explica amb preocupació.

Amb altres dones de la seua comunitat, María Eugenia ha creat una xarxa de vigilància per protegir el bosc de la tala il·legal i de les màquines extractores. Tot i les amenaces constants pel seu activisme, no ha deixat de lluitar. A més, lidera un projecte d’agricultura regenerativa, on aplica tècniques tradicionals combinades amb innovacions modernes per mantindre la biodiversitat i preservar la fertilitat del sòl. Aquest enfocament no només garanteix la sostenibilitat del territori, sinó que també ofereix una alternativa viable a les pràctiques destructives.

«El futur de la nostra gent i el del planeta estan intrínsecament units», afirma amb fermesa. Per a María Eugenia, la protecció del bosc és més que una missió personal; és un compromís global per salvaguardar la vida i la cultura que aquest alberga. “Som les armes d’una societat justa”, conclou, ressaltant el paper fonamental de les dones com a guardians del territori.

Khushi: l’enginyera solar d’un poble a l’Índia

Khushi viu en un poble rural de Rajasthan, on les temperatures superen els 45 graus a l’estiu. Durant anys, la seua comunitat va viure sense electricitat, depenent del querosé per il·luminar les cases. Això va canviar quan Khushi es va formar com a enginyera solar en un programa per a dones. Ara lidera un equip que instal·la panells solars en cases i escoles.

«Quan vaig començar, molts es reien de mi», recorda Khushi. «Deien que les dones no podien entendre tecnologies complexes.» Hui, el seu treball ha reduït significativament les emissions de carboni del poble i ha transformat la vida de les persones. «Cada acció, per xicoteta que siga, suma. Si ens unim, podem fer front al canvi climàtic. Namaste», afirma amb optimisme, mentre anima altres dones a formar-se i liderar canvis similars.

Helena: els barris marginats d’Europa davant les inundacions

Helena, mare d’una família monoparental que viu en un barri perifèric d’una ciutat europea, va veure com el canvi climàtic li alterava greument la vida en una sola nit. Després de dies de pluja intensa, el riu que travessa la ciutat es va desbordar, arrasant casa seua i les dels seus veïns.

Gràcies al suport d’una associació local, Helena va participar en un projecte comunitari per millorar les defenses contra les inundacions. Van instal·lar sistemes de drenatge eficients i van transformar espais abandonats en zones verdes per absorbir l’aigua de pluja. «Pensava que el canvi climàtic era una cosa que decidien en despatxos llunyans. Ara sé que el canvi comença en cada carrer, en cada casa», reflexiona, orgullosa del treball comunitari que ha transformat el seu barri.

Marta: la lluita pels tarongers a la Plana Baixa

Marta viu en un poble de la Plana Baixa, on la tradició citrícola està profundament arrelada. No obstant això, els patrons climàtics estan canviant. Les gelades fora de temporada, les onades de calor més intenses i les sequeres prolongades posen en risc els arbres i les collites. «Els tarongers són més que una font d’ingressos. Representen la nostra història, el nostre paisatge i la nostra cultura», explica Marta amb una barreja de preocupació i orgull.

Determina a no resignar-se, Marta ha impulsat una cooperativa d’agricultura sostenible liderada per dones. Han implementat sistemes de reg de precisió i instal·lacions agrivoltaiques que generen energia solar mentre redueixen l’estrès tèrmic dels cultius. A més, la cooperativa ha apostat per la biomassa: les restes de poda es transformen en combustible i altres subproductes d’alt valor afegit, reduint emissions i millorant la salut del sòl.

També s’han adoptat tècniques d’agroecologia, com la diversificació de cultius i la plantació d’arbres autòctons per protegir el sòl i afavorir la biodiversitat. «Cada gota d’aigua i cada fulla tenen un valor. Sabem que cuidar la terra és cuidar el nostre futur com a poble», conclou Marta, mentre recorda que la innovació i la tradició poden caminar de la mà.

Les històries d’unes dones imaginàries, però més que reals, com Ashanti, María Eugenia, Khushi, Helena i Marta són exemples clars de com les dones, malgrat les adversitats, assumeixen un rol essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Mitjançant el seu esforç, combinant coneixement ancestral i innovació, ens mostren que les solucions al canvi climàtic no són només tècniques, sinó també profundament humanes i socials.

El canvi climàtic ens afecta a totes i a tots, però no de la mateixa manera. Les dones, especialment en contextos de vulnerabilitat, solen carregar amb les conseqüències més greus. És per això que integrar la perspectiva de gènere en les polítiques climàtiques no és un luxe, sinó una necessitat urgent. Les històries de resistència com les d’aquestes dones mostren que el canvi comença a nivell local: als camps, als barris i a les comunitats que treballen per construir un món més just i habitable.

Aquestes dones són les branques més fortes del bosc global, capaces de suportar tempestes mentre continuen creixent i oferint esperança. Si volem un futur resilient, sostenible i equitatiu, hem d’invertir en el seu lideratge, escoltar les seues veus i reconéixer el seu paper fonamental. Al capdavall, un futur just i verd només serà possible si garantim que totes les branques d’aquest bosc global tinguen l’oportunitat de prosperar.