La frase “és coherent ser incoherent” planteja una paradoxa que, lluny de ser un simple joc de paraules, ens convida a reflexionar sobre la naturalesa de les nostres accions, decisions i contradiccions. En un món ple de complexitats, la incoherència no només és inevitable, sinó que pot ser un motor de canvi positiu. Quan parlem de sostenibilitat, aquesta idea es fa encara més evident, ja que abraçar la incoherència implica acceptar les nostres limitacions i actuar amb responsabilitat, sense deixar-nos paralitzar per la culpabilitat.
Què és la incoherència?
La incoherència es refereix a la manca de consistència entre el que diem, pensem i fem. Per exemple, és incoherent defensar la protecció del medi ambient i, alhora, utilitzar objectes d’un sol ús en el nostre dia a dia. Però, si ens parem a pensar, la incoherència no sempre és un defecte; sovint reflecteix la complexitat del nostre món i la dificultat d’actuar de manera perfecta en tots els aspectes. La clau està a reconéixer-la i fer passos cap a una major coherència, sense caure en l’autoflagel·lació ni en la inacció.
La incoherència com a resposta a un món canviant
En un entorn que evoluciona constantment, és impossible ser completament coherent en tot moment. Per exemple, moltes persones volen viure de manera més sostenible, però les opcions disponibles sovint són limitades o incompatibles amb les seues circumstàncies. Ací és on la incoherència esdevé una eina per adaptar-nos: acceptar que no podem fer-ho tot bé ens permet avançar, encara que siga a través de petites passes.
Responsabilitat en lloc de culpabilitat
Un dels principals reptes a l’hora d’afrontar la incoherència és evitar caure en la culpabilitat. La culpabilitat pot paralitzar, fent-nos sentir que no estem fent prou o que qualsevol error anul·la els nostres esforços. En canvi, la responsabilitat implica reconéixer les nostres limitacions, però continuar treballant per millorar. Per exemple, si una persona decideix reduir el consum de plàstic però de tant en tant encara compra productes envasats, assumir responsabilitat significa acceptar aquesta contradicció i buscar alternatives progressivament, sense sentir-se derrotada.
Sostenibilitat i contradiccions inevitables
La transició cap a un model sostenible està plena de contradiccions. Les empreses que busquen ser més sostenibles sovint han de fer front a incoherències en els seus processos. Una companyia pot apostar per materials reciclats, però dependre encara de fonts d’energia no renovables. Aquestes contradiccions no anul·len els esforços fets, sinó que reflecteixen un procés d’aprenentatge i adaptació. Assumir responsabilitat en aquest context implica ser transparents sobre les limitacions i continuar avançant cap a millores reals.
Filosofia i sostenibilitat: l’equilibri entre responsabilitat i acceptació
Filosofies com el taoisme ens ensenyen que la vida és plena de dualitats i canvis. Des d’aquesta perspectiva, intentar mantindre una coherència rígida no és realista. En lloc d’això, es tracta d’acceptar les contradiccions com a part de l’existència i buscar l’equilibri. En sostenibilitat, aquest enfocament és essencial: cal responsabilitzar-nos dels nostres actes, però també acceptar que el camí cap a un món més equilibrat està ple de passos intermigs, alguns dels quals poden semblar incoherents.
Coherència dinàmica: evolucionar amb responsabilitat
La idea de ser “coherentment incoherent” cobra sentit quan entenem la coherència com un procés dinàmic i no com una fita estàtica. Ser responsable no significa ser perfectament coherent, sinó estar compromesos amb una millora constant. Per exemple, una persona que decideix adoptar una dieta vegetariana per motius mediambientals, però de tant en tant consumeix carn, no ha de sentir-se culpable, sinó reconéixer la seua responsabilitat en la reducció de l’impacte ambiental i continuar treballant per ajustar les seues eleccions.
Economia circular: un exemple de responsabilitat davant la incoherència
Un cas pràctic d’incoherència transformadora és el de l’economia circular. Aquest model busca trencar amb la lògica tradicional de produir, consumir i llençar, promovent la reutilització i el reciclatge. Però aquesta transició no és exempta de contradiccions. Per exemple, implementar sistemes circulars pot generar inicialment més residus o requerir un ús intensiu d’energia. No obstant això, assumir responsabilitat en aquest procés implica reconéixer aquestes incoherències i continuar apostant per millores progressives, entenent que el camí cap a la sostenibilitat no és perfecte.
L’educació ambiental: cultivar la responsabilitat sense culpabilitat
Un component fonamental per fomentar un món més sostenible és l’educació ambiental. Aquesta hauria d’ensenyar que la sostenibilitat no és un estat de perfecció, sinó un procés ple d’aprenentatges i ajustos. En lloc de generar culpabilitat per les nostres accions incoherents, l’educació ambiental hauria d’encoratjar les persones a assumir responsabilitat pel seu impacte, a prendre decisions informades i a fer el millor possible dins de les seues circumstàncies.
El perill d’una coherència rígida
La cerca d’una coherència absoluta pot esdevenir un obstacle per al progrés. Aquells que es preocupen massa per no ser incoherents poden acabar paralitzats, evitant prendre decisions per por a equivocar-se. En canvi, una actitud més flexible i responsable permet avançar, acceptant que la perfecció no és necessària per generar un impacte positiu. Aquesta aproximació ens recorda que, en sostenibilitat, és millor actuar amb inconsistències que no fer res per por a la incoherència.
Incoherència com a motor de canvi
Les contradiccions poden ser un catalitzador per a la innovació i el progrés. Quan ens adonem de les incoherències en el nostre comportament, tenim l’oportunitat de reflexionar, adaptar-nos i evolucionar. Així, la incoherència es converteix en una força que impulsa el canvi cap a models més sostenibles i equilibrats. És a través d’aquests ajustos constants que aconseguim un progrés significatiu, tant a nivell individual com col·lectiu.
Conclusió: abraçar la responsabilitat en un món d’incoherències
Al remat, “és coherent ser incoherent” no és només una afirmació que accepta la complexitat del món, sinó una invitació a actuar amb responsabilitat. La sostenibilitat requereix reconéixer les nostres contradiccions i treballar per millorar sense quedar atrapats en la culpabilitat. Acceptar la incoherència com a part del procés ens permet avançar amb flexibilitat i determinació, fent passos reals cap a un futur més just i sostenible. La responsabilitat, més que la perfecció, és la clau per construir un món millor.
