Des de la meua finestra no veig cap gasolinera. Tampoc veig gasoductes ni grans magatzems de gas natural. Però el que sí veig, i el que qualsevol pot vore si alça la mirada, és biomassa. Boscos densos, camps agrícoles plens de restes de poda, muntanyes de fusta desaprofitada que podrien recuperar-se com a combustible natural.
I davant d’aquesta evidència, no trobe cap resposta lògica a per què continuem depenent de combustibles fòssils quan tenim una font d’energia pròpia, renovable i gestionable. L’energia que necessitem naix a la nostra terra, als nostres boscos i camps.
Però la biomassa no és només una solució energètica. És també una eina per a reduir el risc d’incendis, per a generar ocupació, per a revitalitzar el medi rural i per a combatre el despoblament.
L’energia està davant dels nostres ulls. Només falta voluntat política i social per a aprofitar-la.
Convertir el problema en la solució
Cada any, tones de biomassa forestal i agrícola s’acumulen sense cap ús. Un combustible latent que, amb una sola espurna, pot convertir-se en una tragèdia. I ja no parlem només de l’estiu. Amb l’escalfament global, els incendis més devastadors es produeixen en qualsevol època de l’any.
Aquest material abandonat, que hui suposa un risc, podria ser la clau d’un futur més segur i sostenible. La biomassa permet netejar els boscos i reduir el risc de foc, mentre genera energia i llocs de treball. És el model perfecte d’economia circular, on res es desaprofita i tot es reutilitza.
I malgrat això, continuem cremant gasoil i gas natural. Continuem important combustibles mentre deixem perdre la millor bateria energètica que tenim a l’abast.
Una petjada de carboni neutra
Un dels arguments que sovint es llança contra la biomassa és que, en cremar-la, es generen emissions de CO₂. Però el que molts obliden és que el diòxid de carboni alliberat per la biomassa és el mateix que la planta ha absorbit durant el seu creixement.
Això significa que la petjada de carboni de la biomassa és neutra. No estem afegint més carboni a l’atmosfera com passa amb els combustibles fòssils. Simplement estem tancant un cicle natural, aprofitant l’energia que la natura ens ofereix sense alterar l’equilibri climàtic.
A més, parlem d’un model energètic localitzat, no d’un recurs importat i distribuït per grans empreses. La biomassa generada es pot consumir en el mateix territori on es produeix, amb beneficis directes per a la població local.
Les administracions han de liderar el canvi
Si de veritat volem avançar cap a un model sostenible, les administracions públiques han de ser les primeres a fer el pas.
És incomprensible continuar gastant milions en gas natural o gasoil per a calefactar escoles, centres de salut o edificis públics, quan podrien estar utilitzant biomassa generada en el mateix territori. I el més greu és que aquesta incoherència continua sent la norma.
Si els ajuntaments i la Generalitat apostaren per la biomassa, generarien una demanda estable que faria viable la inversió en aquest sector. Impulsarien empreses locals dedicades a la gestió i distribució de biomassa, generarien ocupació i dinamitzarien l’economia rural.
I no es tracta només d’edificis individuals. Els sistemes de calefacció de districte (district heating) són una alternativa eficient que ja funciona en moltes ciutats europees. Una única central de biomassa pot subministrar calor a tot un barri o polígon industrial, optimitzant recursos i reduint costos.
El canvi ha de començar des del sector públic. No hi ha excuses.
Innovació i tecnologia: la biomassa del futur
L’ús de biomassa no significa tornar enrere, sinó avançar amb intel·ligència. Les noves calderes de biomassa tenen un rendiment altíssim, amb emissions mínimes i sistemes de control avançats que ajusten el consum segons la demanda.
A més, la gestió forestal també està evolucionant. L’ús de drons i sistemes d’anàlisi de dades permet monitorar els boscos i identificar les zones amb més acumulació de biomassa, ajudant a establir una gestió eficient i sostenible.
No estem parlant d’una tecnologia obsoleta, sinó d’una solució energètica adaptada al nostre temps.
Arquitectura, urbanisme i enginyeria: un canvi de mentalitat necessari
L’arquitectura i l’enginyeria tenen un paper clau en aquesta transició. Encara es dissenyen edificis pensant exclusivament en gas o electricitat, sense preveure sistemes de biomassa. Això ha de canviar.
És fonamental sensibilitzar professionals perquè integren aquesta energia renovable en els seus projectes. No pot ser que un edifici nou es construïsca sense la possibilitat de connectar-se a un sistema de biomassa.
A més, l’urbanisme també ha de canviar. Les ciutats han d’adaptar-se perquè puguen integrar sistemes de calefacció de districte, plantes de biomassa o infraestructures per a aprofitar aquest recurs. No podem continuar construint espais urbans que exclouen una energia tan eficient.
L’energia del futur no pot quedar fora de les aules, dels plànols ni de les polítiques urbanístiques.
Revitalitzar el món rural: una oportunitat perduda?
La biomassa no només és una qüestió energètica, també és una estratègia per a repoblar el territori.
Cada vegada més pobles del País Valencià veuen com perden habitants i serveis. Un model de gestió de biomassa ben estructurat podria generar ocupació estable en el sector forestal i agrícola, donant oportunitats a les zones rurals.
A més, la biomassa encaixa perfectament en el model d’economia circular: els recursos es gestionen localment, el valor es queda en el territori i es reduïx la necessitat d’importar energia.
Sensibilització: la clau per al canvi
Cap revolució és possible sense el suport social. És imprescindible que la ciutadania conega els avantatges de la biomassa i desmunte falsos mites.
No és contaminant. No implica desforestar. No és un recurs marginal. És una energia neta, gestionable i renovable, que pot proporcionar calor i electricitat de manera eficient.
Necessitem que escoles, mitjans de comunicació i institucions siguen part d’aquest canvi. No podem continuar vivint d’esquenes a una energia que ja tenim a l’abast.
Ja no hi ha excuses
Cada any que passa sense aprofitar la biomassa és un any en què seguim cremant combustibles fòssils innecessàriament.
La tecnologia està preparada. Els beneficis són evidents. Només falta voluntat.
I davant d’aquesta realitat, la resposta ha de ser clara i rotunda:
Biomassa? Sí, gràcies!
